Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
postil·la
Literatura
Glossa, nota breu feta al marge o al peu d’un escrit per aclarir-ne el text.
Pot ésser obra del mateix autor o d’algú altre
contranota
Nota, generalment a peu de plana, que respon a una nota anterior, la modifica o l’anul·la.
pagaré
Economia
Títol, valor (nominatiu, a l’ordre o al portador), en què hom fa constar la promesa de pagar una certa quantitat de diners, en un determinat venciment, a la persona que en resulti ésser posseïdor legítim.
nota
Clau musical de sol, de fa i de do (d’esquerra a dreta)
© Fototeca.cat
Música
Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d’una composició musical i la seva durada.
La forma d’aquests signes varia segons el sistema de notació musical emprat
Diego Valeri
Literatura italiana
Poeta i crític italià.
Estudiós de la literatura francesa, publicà Poeti francesi del nostro tempo 1924, Saggi e note di litteratura francesa moderna 1941 i Il simbolismo francese da Nerval a Régnier 1954 De la seva obra poètica cal des- tacar La gaie tristezze 1913, Scherzo e finale 1937, Tempo che muore 1942 i Terzo tempo 1950
Francesco Domenico Guerrazzi
Literatura italiana
Política
Escriptor i polític italià.
Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847
Emanuele Portal
Emanuele Portal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i traductor italià.
De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors…
,
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna…
Sam Rivers
Música
Saxo tenor i soprano, flautista, pianista i compositor de jazz nord-americà, de nom Samuel Carthorne Rivers.
Nascut en una família de tradició musical, aprengué a tocar diversos instruments Després de tres anys a la marina, estudià al conservatori i a la Universitat de Boston, ciutat on desenvolupà una intensa activitat professional A l’inici dels anys seixanta començà a desenvolupar un estil propi i marcat caràcter experimental que el portà a una breu collaboració amb Miles Davis 1964 El 1965, els àlbums Fuchsia Swing Song i Contours per a Blue Note , com també les collaboracions amb altres músics d’aquest segell, l’establiren com una referència del jazz d’avantguarda Els anys setanta…