Resultats de la cerca

Fou fundada l’any 1999 per l’empresa Intracatalònia SA, de titularitat pública Des del moment de la seva aparició, l’Agència Catalana de Notícies ACN, despuntà entre les agències de notícies europees per l’ús de les tecnologies de la informació, el teletreball i l’organització descentralitzada aplicats a un entorn periodístic virtual Ofereix la informació en format text, àudio, fotografia i vídeo digital incorporable tant a mitjans tradicionals com a plataformes de continguts multimèdia com internet, telefonia mòbil, PDA o la TDT Té delegacions a Madrid i Brusselles i, a partir del 2010 a…

Creada el 1939 a Burgos, com a societat anònima, es traslladà el mateix any a Madrid, i l’any 1940 s’obrí la delegació de Barcelona El 1965 es creà la corresponsalia de Buenos Aires, iniciant a l’any següent la distribució exterior de les notícies per Amèrica Llatina i el 1969 s’iniciaren els primers serveis de notícies en anglès i francès El servei de notícies en portuguès es creà el 2001, amb seu a Rio de Janeiro, i en àrab, el 2006, ubicat al Caire És una empresa informativa multimèdia que cobreix les informacions en diferents suports premsa escrita, imatge, ràdio, televisió i internet,…

Concebuda inicialment com a agència de notícies econòmiques, rebé aviat la subscripció de tots els diaris londinencs La guerra de Secessió nord-americana i l’etapa imperial francesa consagraren l’agència, que s’estengué per Alemanya i els EUA, mentre que la consolidació de l’imperi colonial britànic permeté l’establiment de sucursals a Austràlia, Nova Zelanda, l’Índia, la Xina, etc El 1915, en morir Herbert Reuter, fill de Paul Julius, l’agència esdevingué una societat anònima amb l’ajut del Banc d’Escòcia el 1925 es transformà en una cooperativa de diaris anglesos, australians, neozelandesos…

Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542

Sorgí el 1958 de la fusió entre la United Press, fundada el 1907 a Nova York, i la International News Service, fundada el 1909 també a Nova York En aquells moments l’UPI controlava uns 5 000 diaris i emissores de ràdio, sobretot nord-americanes Esdevingué una de les cinc grans agències d’informació mundials Actualment és una empresa privada comercial, i informa en exclusiva per a unes 2 000 empreses entre periòdics i emissores de radiotelevisió d’arreu del món 1997, amb preferència nord-americans

Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…

Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta” el que hom…