Resultats de la cerca

Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano

 

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

Assistí a les classes del collegi escolapi de la seva vila natal Ingressà a l’Escola Pia el 16 de setembre de 1894 començant el noviciat i professà el 20 d’agost de 1896 Cursà la carrera eclesiàstica a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1902 Ensenyà en els collegis de Balaguer 1901-05, Tàrrega 1905-07, Vilanova i la Geltrú 1907-09 i l’agost del 1909, després de  la Setmana Tràgica , fou enviat a Cuba residí a Guanabacoa, San Rafael de l’Havana i Cárdenas El 1915 tornà a Catalunya i fou destinat al collegi de Nostra…

Doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic als instituts de Barcelona, Santander, Girona i València, és autor d’obres per a l’ensenyament del llatí i d' Investigaciones lingüísticas sobre los principales pueblos que se establecieron en Cataluña y principalmente en la provincia de Gerona 1878

 La colònia està envoltada d’alguns masos, com Cal Torres , Ca l'Obradors , Ca la Mònica , Cal Gep, etc

Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…

Dels seus obradors d’Igualada eixiren nombroses publicacions, entre les quals diverses obres de bibliòfil, un volum d’homenatge a Junceda, i la major part d’edicions del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada

Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc