Resultats de la cerca

Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…

Adaptats d’acord amb la funció que hom els designa tir, lloc de comandament, etc, els observatoris contenen sempre material òptic i topogràfic La pràctica generalitzada de l’observació aèria ha fet disminuir la importància dels observatoris

Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà  i  Eduard Fontserè  el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a…

Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi

Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori…

Començat a construir el 1904 per GEHale el 1908 hi fou installat un telescopi reflector d’1,5 m de diàmetre, i el 1918 fou acabada la construcció d’un altre telescopi, de 2,5 m, durant molts anys el més gran del món Té dues torres proveïdes de telescopis solars Aquestes construccions foren dutes a terme gràcies a l’aportació del Carnegie Institute de Washington, però des del 1948, juntament amb l’observatori Palomar, depèn del California Institute of Technology Des del 1970 aquests dos observatoris són coneguts com a observatoris Hale

Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les…

Inicialment disposà d’un telescopi refractor de 36 polzades, finançat per JLick L’any 1895 hi fou construït un telescopi reflector de les mateixes dimensions, i l’any 1959 hom hi acabà d’installar un altre telescopi reflector de 120 polzades

Forma part del National Astronomy and Ionosphere Center i és administrat per la Universitat de Cornell sota contracte amb la National Science Foundation dels EUA Inaugurat l’1 de novembre de 1963, el principal instrument d’observació consistia en un gran radiotelescopi radar de 305 m de diàmetre, construït sobre el sòl i aprofitant una fondalada natural rectificada per fer-ne un segment d’esfera Suspès per cables elevats per tres grans pilars, a 150 m per sobre de l’estructura corbada s’hi situà el receptor Un sistema d’alimentació permetia d’abastar fins a 20° del zenit Destinat…