Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
expansió dels fons oceànics
Hidrografia
Augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l’escorça oceànica.
L’aportació de nous materials allunya els més antics de la dorsal i a mesura que l’oceà s’eixampla els continents es desplacen Com que el diàmetre de la Terra no augmenta, la formació d’escorça oceànica és compensada per una destrucció de litosfera a les zones de subducció
hipòtesi de Vine-Matthews
Geologia
Hipòtesi que explica la distribució lineal i simètrica de les anomalies magnètiques oceàniques com a resultat de la magnetització romanent del magma injectat a les dorsals centreoceàniques, d’acord amb la polaritat del camp magnètic terrestre en el moment del refredament.
El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme
Vagn Walfrid Ekman
Física
Geografia
Físic i oceanògraf suec.
Es doctorà a la Universitat d’Uppsala 1902, i passà a formar part del laboratori de recerques oceanogràfiques d’Oslo 1902-08, on dugué a terme la major part de les seves investigacions més valuoses sobre els corrents oceànics La seva obra ha permès de fornir una explicació qualitativa de la distribució dels corrents oceànics i ha estat d’una gran repercussió en el camp de la meteorologia
Deep Sea Drilling Project
Geologia
Programa geològic internacional d’estudi per sondatges de l’escorça dels fons marins.
Les perforacions començaren amb el vaixell Glomar Challenger el 1968, i des d’aleshores fins al 1983 s’obtingué i publicà informació dels principals fons oceànics, amb la participació de científics de diversos països Entre les consecucions del programa DSDP cal destacar la confirmació de la hipòtesi d’expansió dels fons oceànics, el coneixement de la naturalesa i edat de l’escorça oceànica i dels marges continentals, i avenços tecnològics en el camp de la perforació i extracció de testimonis de roca
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una…
capa de barreja
Geografia
Capa situada entre la superfície de l’oceà i una profunditat que oscil·la entre els 25 i els 200 m, en la qual la densitat és aproximadament constant.
Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud
baldriga
Zoologia
Ornitologia
Nom aplicat a diversos ocells oceànics semblants a les baldrigues.
Edward Criop Bullard
Geologia
Geofísic anglès.
Desenvolupà teories sobre el geomagnetisme tot entenent el camp magnètic de la Terra a partir dels moviments convectius del material fos del nucli, dissenyà instruments per a la mesura de la calor dels fons oceànics i participà en l’avenç del mètode de datació de roques basat en el potassi-argó Estudià la deriva dels continents molt abans que no fos generalment acceptada
Rio Grande
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio Grande do Sul, Brasil, vora el riu del mateix nom, que porta les aigües de la Lagoa dos Patos a l’Atlàntic.
El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina