Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
material cel·lular
Química
Tecnologia
Substància sòlida l’estructura de la qual forma petites cel·les ocupades per aire.
Per llur capacitat aïllant i per llur baixa densitat, els materials cellulars són emprats com a aïllants tèrmics i elèctrics, com a material d’embalatge
Dodecanès
Arxipèlag
Arxipèlag de Grècia, al sud de la mar Egea, que constitueix el nomós del Dodecanès.
La capital és Rodes És format per les illes d’Astypálaia, Leros, Kálymnos, Tēlos, Chalkḗ, Rodes, Patmos, Lipsós, Kos, Nísyros La capital és Rodes 32019 h Aquestes illes foren ocupades pels romans, bizantins, sarraïns, venecians, genovesos i per l’orde de Sant Joan Estigueren sota la dominació turca del 1522 al 1912, que foren ocupades pels italians El 1920 Grècia reclamà el Dodecanès, i el 1923 Turquia renunciava els seus drets però Itàlia el conservà fins el 1943, no obstant els diversos acords de devolució a Grècia La conferència de París del 1946 l’atorgà finalment a Grècia
procel·làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, de 18 a 90 cm, que tenen els tubs nasals molt desenvolupats.
Comprèn 53 espècies, repartides en 14 gèneres, dels quals cal destacar Pterodroma i Puffinus Habiten a totes les mars, llevat de les ocupades per bancs de glaç
Las Chafarinas
Illa
Grup d’illes volcàniques (Congreso, Isabel II i Rey) de sobirania espanyola, a la costa mediterrània del Magrib, prop de la desembocadura del uadi Moulouya (0,75 km2).
L’única illa habitada és la d’Isabel II A l’illa del Rey hi ha una estació de cables submarins Foren ocupades pel general Serrano el 1848
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
Lakshadweep
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Índia, a la mar d’Aràbia, a 32 km de la costa Malabar, que constitueix un territori de la Unió Índia.
La capital és Kavaratti El formen 27 petites illes corallines, cinc de les quals són deshabitades, i les altres, ocupades pels moplah La pesca i els cocoters són els recursos bàsics Els seus habitants mantenen un contacte comercial constant amb els ports de la costa
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
bordura de peces

bordura de peces
Heràldica
Bordura que es diferencia de la componada, per una banda perquè un dels seus dos esmalts és el mateix del camper.
Per això, només es dibuixen les superfícies ocupades per l’altre esmalt, que acostuma a ésser el mateix de la figura principal i per altra banda, perquè, de les peces que en resulten, n'hi ha una a cada cantó superior de l’escut, formant angle recte
Walter Gilbert
Biologia
Biòleg molecular nord-americà.
Compartí el premi Nobel de química del 1980 amb F Sanger i amb P Berg , pels treballs que permeteren d’establir un mètode d’identificació de la seqüència de bases de l’ADN, en què certs reactius químics no enzimàtics escindeixen les cadenes només per les posicions ocupades per un nucleòtid determinat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina