Resultats de la cerca
Es mostren 865 resultats
Federació d’Oficials Boters de la Regió Espanyola
Història
Organització sindical que agrupà els oficials i els aprenents boters, constituïda el 1872.
La majoria de les seccions eren de Catalunya Tarragona i del País Valencià, i, en general, el centre directiu la comissió pericial residí a Reus Adscrita a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i després a la FTRE, celebrà ininterrompudament congressos anuals fins el 1904 Tingué un nombre estable de socis 1 540 oficials i 392 aprenents el 1873, 2 072 i 367, respectivament, el 1882, i 2 642 i 241, respectivament, el 1903 Edità “El Eco de los Oficiales Toneleros”
acadèmia militar
Militar
Institució docent superior dedicada a la formació dels oficials de les forces armades d’un estat.
Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya…
Unión Militar Democrática
Història
Organització clandestina fundada el 1974 a l’Estat espanyol per oficials antifranquistes i demòcrates.
La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants Juli Busquets i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’…
llengua oficial

Principals llengües parlades actualement al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
Amb la llengua oficial, o llengües oficials, coexisteixen dins un estat les llengües no oficials, també anomenades regionals o ètniques
estat major
Militar
Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els caps superiors de l’exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.
Des del s XIX hi hagué un cos permanent d’estat major dedicat a aquesta funció Al voltant del 1930 s’anà imposant la tendència de permetre als oficials d’estat major procedents d’una arma i amb la deguda titulació de prestar servei en aquesta i en l’estat major Hom distingeix entre l' estat major combinat , compost per oficials de diversos països, i l' estat major conjunt , integrat per oficials dels tres exèrcits
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials…
acadèmia
Educació
Institució, especialment de caràcter privat, dedicada a l’ensenyament a nivell mitjà de caràcter tècnic i pràctic, sense conferir títols oficials.
Arran de la publicació del Tractate of Education , de Milton 1644, els puritans anglesos fundaren institucions d’ensenyament mitjà anomenades acadèmies de tipus més popular que les grammar schools anglicanes amb les quals acabarien per refondre's, destinades a l’educació de llurs correligionaris Aquestes institucions passaren a Nova Anglaterra i després a tots els EUA, on, un cop fundat per Benjamin Franklin el College and Academy of Pennsylvania 1749-51, es difongueren notablement Aquestes acadèmies, de caràcter privat, públic o semipúblic, ofereixen un ensenyament molt variat que comprèn…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Dret
Convenció del Consell d’Europa relativa a les llengües pròpies no oficials als estats membres, publicada el 5 de novembre de 1992.
El document reconeix la possibilitat d’habilitar mesures de protecció i promoció per a aquestes llengües, que declara part del patrimoni cultural europeu, atesa llur situació precària També reconeix, d’acord amb la Convenció Europea sobre Drets Humans 1950, la legitimitat dels seus parlants de disposar d’unes condicions mínimes que els en permetin l’ús La definició de ‘llengua minoritària o regional’ se circumscriu a qualsevol de les llengües no oficials parlades tradicionalment per una part dels ciutadans d’un estat, generalment en un territori determinat En resten excloses, per…
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina