Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ogier
Història
Suposat vassall de Carlemany que, en lluita contra aquest, es refugià prop de Desideri, rei dels longobards.
Segons la llegenda, era fill d’un rei de Dinamarca d’on li ve el sobrenom el Danès Apareix en molts poemes epicocavallerescs medievals la Chanson de Roland, La Chevalerie Ogier de Denemarche , etc i també com a heroi de la literatura danesa la balada Staerk Dedrik og Holger Denske , ‘El fort Teodoric i Ogier el Danès’ Hom el troba també en la literatura francovèneta i en la toscana
Willem Ogier
Teatre
Autor teatral flamenc.
Mestre d’escola i director de la cambra de retòrica De Olijftak a Anvers A 17 anys escriví la seva primera obra De gulzigheid , ‘La golafreria’, estrenada el 1639 aquesta comèdia i sis més, escrites entre el 1644 i el 1678, formen el cicle teatral De zeven hoofdzonden ‘Els set pecats capitals’, 1682 Fou un dels pocs autors flamencs apreciats als Països Baixos al seu temps Renovà la temàtica medieval mitjançant la historització i l’actualització, el realisme còmic i la manipulació del llenguatge popular
Adenet
Literatura
Joglar, protegit per Enric III de Brabant, per Guy de Dampierre i per la cort de França.
Hàbil versificador, renovà l’epopeia francesa amb els poemes Les Enfances Ogier, Berthe aux grands pieds i Beuves de Commarchis i una novella fantàstica en vers, Cléomadès
Joan Baptista Peset i Aleixandre
Joan Baptista Peset i Aleixandre
© Fototeca.cat
Política
Medicina
Metge i polític.
Fill de Vicent Peset i Cervera i pare del metge i historiador de la medicina Vicent Peset i Llorca Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca…
Ral·li Catalunya

Ral·li Catalunya del 2013, puntuable per al Mundial
© RACC / ANDRÉS LAVANDINHO
Automobilisme
Competició automobilística internacional que se celebra cada any a Catalunya des del 1957.
Té els seus orígens en la Volta a Catalunya 1916, primera prova de tipus ralli que es feu a Catalunya i que el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC recuperà el 1954 Sota l’organització del RACC, el 1957 se’n disputà la primera edició amb la denominació Ralli Catalunya i en format modern La victòria fou per a Sebastià Salvadó i Guillem Bas, com a copilot Es mantingué fins el 1964, i, després d’uns anys sense celebrar-se, el RACC tornà a organitzar la prova el 1973 i la feu puntuable per al Campionat d’Espanya de rallis Dos anys més tard ja fou puntuable per al Campionat d’Europa de la…
,
literatura neerlandesa
Literatura
Literatura desenvolupada en neerlandès.
Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel conreà el drama bíblic…
cançó de gesta
Literatura
Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…