Fill de Vicent Peset i Cervera i pare del metge i historiador de la medicina Vicent Peset i Llorca. Perit químic (1901) i mecànic (1905), obtingué els doctorats de medicina (1907), ciències químiques (1908) i dret (1909). Amplià estudis mèdics (1908) amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París. Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia (1910-16) i director del laboratori bacteriològic (1911-16). Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913).
Havent tornat a València (1916) hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca universitària: fundà una escola de la qual sortiren sis catedràtics. Presidí l’Assemblea Mèdica Regional Valenciana (1918). Fou rector de la Universitat de València (1932-34). Dirigí la tercera època (1928-39) de Crónica Médica i publicà nombrosos treballs detallats en un volum d’homenatge (1935) d’aquesta revista. Realitzà importants campanyes antitífiques a Sevilla i València i inventà un tractament de la meningitis purulenta.
Candidat per Izquierda Republicana a les eleccions de diputats del 1936, aconseguí el nombre més gran de vots entre els presentats per la circumscripció de València. Durant la guerra civil s’ocupà de l’organització d’hospitals i estudià els resultats de la situació bèl·lica en les conductes individuals. Passà a França amb les corts de la república, però volgué tornar a València. Detingut (1939), fou condemnat a mort i afusellat.