Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Olav Duun
Literatura noruega
Escriptor noruec.
En les seves obres dóna una dimensió universal a conflictes i situacions localitzats en ambients rurals, tot utilitzant un llenguatge planer amb nombrosos dialectalismes El seu conjunt de novelles Juvikfolge ‘Els Juvik’, 1919-23 ha estat considerat una epopeia del poble noruec Altres obres seves són Ragnhild 1948 i Menneske of maktene ‘Homes i forces’, 1941
Jon Fosse
Teatre
Dramaturg i escriptor noruec.
Ha conreat molts gèneres literaris, tant novella, conte, poesia i teatre com assaig Debutà el 1983 amb la novella Raudt, svart ‘Vermell, negre’, si bé no escrigué, ni es representà, la seva primera obra dramàtica, Og aldri skal vi skiljast ‘I no ens separarem mai’, fins el 1994 Ha estat en aquest gènere que ha obtingut un major reconeixement mundial, sobretot després del muntatge que feu el director francès Claude Régy de Nokon kjem til å komme ‘Vindrà algú’ És el dramaturg noruec que ha estat més representat després d’Ibsen, i els seus textos han estat traduïts a més de quaranta llengües La…
Magne I de Noruega
Història
Rei de Noruega (1035-47) i de Dinamarca (MagneI) (1042-47).
Fill illegítim d’Olav II de Noruega, succeí Sven I El 1042, en morir Canut III de Dinamarca Hardecanut d'Anglaterra , uní Dinamarca a Noruega, i el 1046 fou obligat a repartir-se el regne amb el seu oncle i successor Harald III
Margarida I de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca i Noruega (1387-96) i de Suècia (1389-96).
Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes
Sigrid Undset
Literatura noruega
Escriptora noruega.
Iniciada en la història pel seu pare, Jenny 1911 constitueix la seva primera obra significativa, continuada amb De kloge jomfruer ‘Les verges assenyades’, 1918 Coneguda sobretot per la trilogia Kristin Lavransdatter 1920-22 i Olav Adunssön 1925-27, per les quals rebé el premi Nobel de literatura 1928, el vigor de la seva producció en fa un dels cims de la literatura noruega La seva temàtica aborda la meditació sobre les relacions home-dona i sobre el paper d’aquesta en la vida
Canut II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1018-1035), d’Anglaterra (1017-1035) i de Noruega (1029-1035).
Era fill de Sven de Dinamarca mort el 1014, conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància…
Jo Nesbø
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Graduat en economia per la Universitat d’Oslo, treballà de periodista i d’agent de borsa, i fou el líder d’un grup de rock , abans de dedicar-se a la literatura policíaca, gènere en què ha esdevingut un dels autors més reconeguts mundialment i més traduïts El 1997 publicà la seva primera novella, Flaggermusmannen ‘El ratpenat’, premi Clau de Vidre a la millor novella policíaca d’un escriptor nòrdic, protagonitzada pel detectiu Harry Hole, que inaugurà una sèrie que inclou Kakerlakkene ‘Escarabats’, 1998, Rødstrupe ‘El pit-roig’, 2000, Sorgenfri ‘Nèmesi’, 2002, Marekors ‘L’estrella del…
Jocs Olímpics de Lillehammer 1994
Esport general
XVII Jocs Olímpics d’Hivern, celebrats a la localitat de Lillehammer (Noruega) del 12 al 27 de febrer de 1994.
Trencaren el cicle de quatre anys i tingueren lloc només dos anys després dels últims Albertville per evitar, a partir d’aleshores, que coincideixin amb els jocs d’estiu Hi participaren 66 països i més de 2000 esportistes Al llarg dels jocs, però especialment en la inauguració i la clausura, hom féu diversos actes de solidaritat i de recordatori de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb una menció especial al setge que vivia la ciutat de Sarajevo seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1984 Els jocs es presentaren també com els de la consciència ecològica, tal i com es feu palès amb els esforços…