Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
operativitat
Qualitat d’operatiu.
Columbia Broadcasting System
Emissora de ràdio i televisió nord-americana creada el 1928 per William Paley.
Pionera en l’establiment d’una programació televisiva estable a partir del 1940 i impulsora de serveis informatius propis i de qualitat El 1966 es creà la CBS/Broadcast Group, formada per departaments dedicats a la televisió, l’entreteniment, les notícies, els esports, la gestió d’emissores, la ràdio, l’operativitat i enginyeria i la producció El 1986 passà a ser controlada pel magnat Laurence Tisch i nou anys després fou adquirida per l’empresa Westinghouse
dron

Dron X-47B enlairant-se d’un portaavions nord-americà
Northrop Grumman Corp.
Transports
Militar
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d’autonomia, que obeeix les indicacions remotes d’un pilot o bé la programació introduïda.
N’hi ha de diversos tipus, mides i configuracions Els drons dotats d’una petita càmera poden fer la funció d’observació en temps real i també captar imatges aèries en missions civils i militars de curt abast Gràcies a la miniaturització dels sensors remots, els drons han passat a ser alternatives reals com a plataformes de teledetecció en projectes de poc recobriment territorial en què es necessiti una elevada resolució espacial i facilitat per a sobrevolar, sense cap gran infraestructura, àrees agrícoles, zones afectades per desastres naturals o on sigui perillós fer-hi arribar persones, etc…
Sistema d’Ajut a l’Explotació per a flotes d’autobusos
Sistema de control i d’organització que permet millorar l’operativitat del servei d’autobusos.
Consta d’un centre de control i un emissor de senyals installat en cada vehicle, que envia a aquell informació en temps real sobre la seva situació geogràfica Un operador del centre pot visualitzar en una pantalla gràfica la situació de tots els autobusos i informar-ne als conductors per tal d’augmentar la regularitat en el pas per les parades
ecologia industrial
Ecologia
Model de desenvolupament industrial que intenta utilitzar els principis de l’ecologia en el disseny i l’operativitat dels sistemes industrials.
marina
Transports
Conjunt de vaixells pertanyents a un país.
Tot i que aquest terme resta molt imprecís, hom no pot parlar pròpiament de marina si no hi ha una certa ordenació lleis, ports, organització, bases, etc i un nombre mínim de vaixells amb una capacitat mínima En termes generals, hom pot distingir dues classes de marina la marina de guerra i la marina mercant, però actualment existeixen altres especialitats marineres, com la marina de pesca, l’esportiva i la científica La marina ha anat tradicionalment lligada amb el comerç, sobre el qual ha influït decisivament i del qual ha rebut els impulsos principals De fet, ja a l’edat antiga alguns…
senyaler
Transports
Persona que s’ocupa de fer els senyals codificats per a facilitar el moviment de les aeronaus per les pistes i plataformes d’estacionament, i de mantenir l’operativitat del camp de vol.
GERAN
Electrònica i informàtica
Part de l’enllaç radioelèctric entre les estacions base (BTS) de telefonia mòbil i els seus controladors (BSC), que són els que tenen bases de dades amb informació necessària per a la bona operativitat de les xarxes.
Meteosat
Meteorologia
Sistema europeu de satèl·lits meteorològics geoestacionaris.
El seu objectiu és doble d’una banda, a cobrir les necessitats específiques de la comunitat meteorològica europea i, de l’altra, contribuir en dos programes instituïts per l’Organització Meteorològica Mundial OMM, el programa permanent de vigilància mundial del temps WWW i el d’investigació atmosfèrica global GARP juntament amb dos satèllits dels EUA, un de l’URSS i un del Japó, en una xarxa de cinc satèllits geoestacionaris Els resultats del Meteosat se centren en l’anàlisi dels núvols, la termometria, la higrometria, la radiometria, l’anemometria i altres mesuraments El sistema…
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…