Resultats de la cerca

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans

Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777…

Fou catedràtic d’orgue 1926-56 i director 1954-56 del conservatori de París Deixà dos oratoris, motets, un concert per a orgue i orquestra 1934, simfonies i obres didàctiques

Emprà el cognom italianitzat Rossetti Fou mestre de capella en diverses corts nobiliàries alemanyes Conreà sobretot la música instrumental amb obres d’una elegància remarcable simfonies, concerts —flauta, piano, trompa, etc—, oratoris

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino…

Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics

Deixeble d’Albrechtsberger, fou amic de Haydn i de Mozart Deixà misses Requiem , 1802, oratoris i l’òpera Der Zauberschwert ‘L’espasa màgica’, 1802 Succeí Salieri com a primer kapellmeister de la cort de Viena 1824-33