Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
irmandiño
Història
Durant l’edat mitjana, nom donat a cadascun dels membres de diverses germandats gallegues.
Les primeres germandats s’organitzaren a l’època del bisbe Diego Gelmírez, però les més importants es constituïren al final de l’edat mitjana, especialment al camp La revolta antisenyorial més important es produí quan els irmandiños , en part ajudats per Enric IV de Castella, a causa de la seva lluita contra l’alta noblesa, organitzaren un aixecament general 1467, però el 1469, abandonats per la monarquia, foren derrotats
convulsionari | convulsionària
Cristianisme
Membre d’una secta jansenista del s XVIII, formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual, al cementiri de Saint-Médard, hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.
Tancat el cementiri per ordre reial 1732, els adeptes s’organitzaren en associació secreta, de costums aberrants
Li
Dinastia del Vietnam (1010-1225), fundada per Li Cong-nân.
Els Li establiren la capital a Thanglong actualment Hanoi, iniciaren l’expansió cap al sud i organitzaren el país
Jònia
Història
Nom antic de la regió habitada pels jonis que comprenia la part central de la costa oest de l’Àsia Menor, limitada al N per l’Eòlia i al S per la Cària.
Incloïa també algunes de les illes adjacents Tingué esplendoroses ciutats Focea, Clazòmenes, Efes, Priene, Milet, que organitzaren i fomentaren el comerç pels indrets més diversos, des de la Mediterrània fins a les riberes de la mar Negra
cisteller
Història
Menestral que fabricava cistells i altres objectes de vímet.
Els cistellers, mai nombrosos, constituïren un ofici, pràcticament lliure A València no s’organitzaren fins el 1738 a Barcelona, el 1716 per al pagament del cadastre, però el gremi tingué vida efímera El 1816 tingué lloc una darrera temptativa fallida de crear un gremi
fideuer | fideuera
Oficis manuals
Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa..
Anomenats també semolers , molts fideuers eren, a la Barcelona del segle XVIII, d’origen italià S'organitzaren en gremi sota la pressió fiscal del cadastre 1722, i continuaren llur existència corporativa fins ben entrat el segle XIX El 1916 formaren una unió de fabricants de pasta per a sopa
Cízic
Mitologia
Heroi oriünd del nord de Grècia que regnà a la Propòntida sobre els dolíons, descendents de Posidó.
Intervingué en la llegenda dels Argonautes, segons la qual acollí amablement els navegants, però morí després, per equivocació, a mans d’un d’ells, Jasó En adonar-se de l’error, els Argonautes organitzaren jocs en honor de Cízic, que fou l’heroi epònim de la ciutat on havia regnat
carreter de mar
Història
Menestral que es dedicava al transport portuari.
Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar
yuntero
Història
A Extremadura, propietari d’una arada i d’un parell de mules que rebia terres, per a treballar-les, en arrendaments anuals.
La seva situació econòmica fou sempre molt precària, malgrat els intents reformistes del s XVIII A partir del 1931 s’organitzaren en la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, adscrita a la UGT, i pel març del 1936 protagonitzaren una ocupació de terres, anullada en ocupar la zona les tropes franquistes
Vicent Gómez i Novella
Pintura
Fotografia
Pintor i fotògraf.
Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina