Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
abútilon
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, de la família de les malvàcies, pròpies de països càlids.
L’ A striatum i altres congèneres originaris del Brasil són cultivats com a ornamentals per llurs grans flors vermelloses
tagarí | tagarina
Història
Nom donat sovint per la documentació catalana i castellana als mudèjars.
El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines
braquiquíton

Brachychiton acerifolium
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres de la família de les esterculiàcies, de fulles alternes, flors agrupades en panícula i fruits llenyosos.
Són originaris d’Austràlia i conreats com a ornamentals, sobretot B acerifolium, de fulles profundament lobulades i flors vermelles, i Detall de Brachychiton acerifolium © Xevi Varela B populneum , de fulles enteres i flors groguenques, el pica-pica Altres espècies produeixen mucílags, emprats en farmàcia
lira

Lira
© Fototeca.cat - Gil-Sylvestre
Música
Nom de diversos tipus d’instruments cordòfons originaris de la Grècia antiga.
Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic
Métezeau
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos dels segles XVI i XVII originaris de Dreux.
Clément Métezeau Dreux 1479 — 1555 feu la casa de la ciutat i la portada i les torres de l’església de Saint-Pierre a Dreux El seu net Louis Métezeau Dreux 1560 — París 1615, arquitecte del rei, feu la part superior de la Grande Galerie del Louvre, efectuà els plans de l’actual Place des Vosges a París i el Château Neuf de Saint-Germain-en-Laye, avui destruït El seu germà Clément Métezeau Dreux 1581 — París 1652 projectà la Place Ducale de Charleville, a París, començà l’església de l’Oratoire i feu la façana de la de Saint-Gervais Com a enginyer feu el dic de La Rochelle 1628
desculturació
Antropologia
Procés en el qual una ètnia, un grup culturalment diferenciat o un individu pertanyent a qualsevol d’aquests perden trets culturals propis per adoptar-ne de nous o bé per entrar en un procés d’autodestrucció.
En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert
gegant | geganta
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fabulós de la mitologia grega d’una estatura i una força enormes.
Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts
jaminawá
Etnologia
Poble aborigen amb comunitats a l’estat d’Acre (Brasil) i als departaments de Pando (Bolívia) i Ucayali i Madre de Dios (Perú).
En formen part al voltant de 800 individus, que parlen la llengua jaminawá, pertanyent a la família de les llengües pano Originaris de la zona del naixement del riu peruà Yurua, es desplaçaren per la part alta del riu Purus, tant en territori peruà com brasiler, i dels seus tributaris a Bolívia Al segle XIX, amb l'explotació del cautxú pràcticament foren extingits
Costum de València
Dret valencià
Nucli primitiu del dret valencià promulgat probablement entre el 29 de desembre de 1239 i el 28 de juny de 1240 (data del document més antic) i atorgat per Jaume I a la ciutat de València.
Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà
cària
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.
Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina