Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
òscul de pau
Cristianisme
Bes que es fan els celebrants i els fidels en el ritu de la pau.
petó
Acte de tocar amb els llavis una persona o alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte, tot produint un petit soroll característic.
demosponges
Demosponja amb òscul visible
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’esponges d’esquelet silici format per espícules megascleres de tipus monaxona o tetraxona, per fibres d’espongina o bé per ambdues coses alhora; també hi pot haver espícules microscleres de diverses menes.
Totes les demosponges pertanyen al tipus lèucon, bé que quan són joves adopten la forma d’organització rhagon Habiten a les aigües dolces i a les marines Hom les divideix habitualment en tres subclasses tetractinèllides , monactinèllides i esponges ceratoses Representants més importants de la classe de les demosponges subclasse dels tetractinèllides ordre de les mixosponges Halisarca Oscarella ordre de les microscleròfores Plakina ordre de les corístides Geodia Tethya taronja de mar subclasse de les monactinèllides ordre de les hadromerines Poterium copa de Neptú Suberites pa de gavina…
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
àscon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, les més simples.
Les esponges del tipus àscon es caracteritzen pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un òscul, amb una cavitat gastral, revestida interiorment per una capa continuada de coanòcits, a la qual arriba l’aigua per nombrosos porus, perforats en unes cèllules especials anomenades poròcits
ritu de la pau
Cristianisme
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
Moltes litúrgies, sobretot a l’Orient, colloquen el ritu abans de l'anàfora la romana el té abans de la comunió El primitiu ús de besar-se, a l’edat mitjana, fou exclusiu dels celebrants i hom imaginà un instrument portapau per a transmetre la pau entre els fidels
portapau
Cristianisme
Làmina de metall, ivori, etc, que a les misses solemnes hom donava a besar als fidels en substitució de l’òscul de pau (ritu de la pau).
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…