Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pòlissa
Economia
Dret mercantil
Document on hom formalitza, per imposició legal o per costum, determinats contractes mercantils, sobretot el d’assegurances.
Malgrat les vacillacions de la jurisprudència, hom admet que en la majoria d’assegurances la pòlissa n'és un document d’eficàcia probatòria, bé que no serveix per a la validesa del negoci El seu contingut, quant a les circumstàncies a incloure-hi, és regulat pel Codi de Comerç En alguns rams d’assegurança, sobretot en les de transport i en algunes de persona, ultra les pòlisses normals, hi ha les anomenades pòlisses d’abonament o pòlisses flotants , que són una mena de contracte general pel qual l’assegurador es compromet, per un temps determinat, a…
reserva tècnica
Economia
Porció d’una prima, determinada per la legislació de cada estat, que la companyia asseguradora té l’obligació de destinar a garantir el cobrament del capital contractat en cas d’esdevenir-se l’eventualitat objecte de la pòlissa.
La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats
SegurCaixa Adeslas
Economia
Entitat asseguradora.
VidaCaixa Grup té el 49,2% del capital i Mutua Madrilenya, amb el 50% El restant 0,8% està en mans d’accionistes minoritaris Especialitzada en els rams d’assegurances diferents de les de vida, integra l’antiga asseguradora de salut Adeslas, que ""la Caixa'' comprà a Aigües de Barcelona Agbar, així com Aresa, propietat de Mutua Madrileña L’acord de constitució de la societat conjunta incloïa també la distribució d’assegurances per mitjà de la xarxa d’oficines CaixaBank , el banc propietat de "la Caixa'' que, al seu torn, controla VidaCaixa Grup El 2011, el volum de primes superà els 2000…
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica de la …
American International Group
Economia
Empresa d’assegurances, la més gran del món, fundada a Xangai per Cornelius Vander Starr, un veterà de la Primera Guerra Mundial.
El 1960 s’hi integrà Maurice R Greenberg, que la convertí en líder mundial amb la incorporació d’assegurances de vida i pòlisses poc comunes aleshores, com la que cobria el segrest o la responsabilitat d’administradors Al setembre del 2008, l’empresa, afectada per la crisi financera iniciada el 2007 a partir dels préstecs hipotecaris d’alt risc, rebé una aportació de la Reserva Federal dels Estats Units d’uns 90 000 milions de dòlars, xifra ampliada posteriorment als 150 000 milions, per tal d’evitar-ne la fallida i el seu possible impacte, atesa la seva implantació a tot el món…
agent d’assegurances
Dret
Comissionista que es dedica a gestionar la contractació de pòlisses d’assegurança.
És anomenat agent lliure si exerceix la seva funció gestora com a mandatari del client i si no té relació de dependència amb cap entitat asseguradora agent afecte , si té relació de dependència amb una entitat asseguradora determinada
cartera
Economia
Conjunt de contractes o pòlisses d’assegurances o d’operacions de reassegurança.
agent d’assegurances marítimes
Economia
Dret mercantil
Assessor dels armadors amb relació a la contractació de pòlisses amb empreses asseguradores.
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…