Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
pabordia
Cristianisme
A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
A les catedrals foren creades pabordies al s XII sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja Cerdanya i la de Palau Osona
pabordia
Cristianisme
Casa monàstica petita que depenia d’un gran monestir; equivalia a un títol inferior al de priorat (per exemple, les pabordies de Castellterçol o de Caselles, dependents del monestir de l’Estany).
pabordia de Caselles
Antiga comunitat canonical (Santa Maria de Caselles), regida per un paborde, dependent de Santa Maria de l’Estany, situada prop de Caselles (Bages).
Fou fundada pels senyors de Fals el 1221 l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235 Perdurà fins el 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’…
la Volella
Castell
Castell del municipi de Fullà (Conflent), construït al s XII.
Fou venut el 1287 per Pere de Fullà al prior de Cornellà, que hi establí una pabordia la base de la torre mestra fou convertida en església de Sant Bartomeu La pabordia perdurà fins al s XV
barranc de Coscó
Barranc
Barranc del Pallars Jussà que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua.
L’església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur
Madiroles
Masia
Masia i antiga vil·la rural del terme de Manlleu (Osona), al NE de la vila, esmentada ja el 905.
Fou propietat del monestir de Ripoll, adscrita a la pabordia de Palau
Sant Lleïr
Capella
Caseria
Caseria i capella del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), al N del poble.
La capella consta ja el 1244 i fou centre d’una antiga pabordia