El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943. Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació (1089), fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats. Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona. El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages. Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau. El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835.