Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
dret de cena
Història del dret
Dret que tenia el rei i senyor de vassalls d’ésser fornit de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.
Al Principat de Catalunya era generalment un dret annex al d'alberga La cena de presència era la pagada pels súbdits cristians, només quan el rei pernoctava al lloc la cena d’absència , la pagada pels sarraïns, en absència i tot del rei
Berenguer de Cervià
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí 1434-70 les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella 1436-57, pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols
satisfacció
Cristianisme
Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per la Reforma
Domènec Rovira
Imatger.
Nebot de Domènec Rovira i conegut com a Domènec Rovira II No assolí, però, la mestria de l’oncle Contractà per a la Confraria dels Dolors de Barcelona els misteris de la Presentació 1665 i de Jesús davant els Doctors 1666 El 1668 li fou pagada una imatge de Sant Pau per a la façana de la Casa de la Convalescència El 1669 el duc de Cardona li encarregà les imatges per a la façana de Poblet i del 1670 al 1681 treballà al retaule major de l’Arboç del Penedès al costat del seu oncle Collaborà amb Francesc Grau al sepulcre de Sant Oleguer a la seu barcelonina 1678, la més reeixida de…
dret d’amarratge
Transports
Quantitat pagada als ports pel fet de tenir-hi amarrat un vaixell.
Antoni Brusi i Ferrer
Periodisme
Empresari periodístic.
Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera…
,
Pere Joan Rejaule i Rubio
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…
,