Resultats de la cerca

Fou arxiver a l’Arxiu Secret Vaticà, director de l’Escola de Paleografia i Arxivística del Vaticà 1932-74 i professor a la Pontifícia Universitat Lateranense 1937-66, a la Sapienza de la Universitat de Roma 1965-68 i a la Universitat de Macerata 1970-75 Autor d’una seixantena de treballs, la seva màxima obra són les Lezioni di Paleografia 1948

Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l’audiència notari públic És autor d’una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado , amb un apèndix de notícies d’escrivans o notaris de Barcelona des del s XIII i reproduccions de manuscrits Fou publicat a Barcelona sense data la segona edició és del 1855

Benedictí maurí a Jumièges 1718 i a Saint-Germain-des-Prés París, és autor, amb CFToustain, del Nouveau traité de diplomatique sis volums, 1750-65 i de la Histoire littéraire de la congrégation de Saint-Maur 1770

Professor de paleografia a la Universitat de Munic, fou el continuador de l’escola de Ludwig Traube i de Paul Lehmann És autor de nombrosos estudis, els principals aplegats en Mittelalterliche Studien 1981, i d’un important manual de paleografia, Paläographie des romischen Altertums und des abendländischen Mittelalters 1979

Professor de l’Ècole des Chartes i secretari general de la Table Ronde des Archives fou director de diverses colleccions històriques i de l' Atles historique Les seves obres més importants són Recueil des actes d’Eudes, roi de France 888-898 1967 i Les sources de l’histoire économique et sociale du moyen âge 3 volums, 1968-84 Ha estudiat temes concernents als Països Catalans, com La prétendue dissidence de l’épiscopat catalan et le faux concile de “Portus” de 886-890 1961 i La place des États de la Couronne d’Aragon dans l’économie internationale du début du XV e siècle, comunicació al IV…

Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

És autor del Dizionario di abreviature latine ed italiane 1899 i Cronologia, cronografia e calendario perpetuo segona edició, 1930 La primera obra té com a base el fons de registres i documents de l’Archivio Vaticano i fou continuada posteriorment per August Pelzer a Abréviations latines médiévales 1966

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93