Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de…
Civita Castellana
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia, situada al NW del mont Suratte.
Centre d’una àrea agrícola vinyes, cereals Important per les seves restes arqueològiques un cementiri paleocristià i vestigis de civilització etrusca Hi ha una interessant catedral romànica s XII i la ciutadella dels papes
Yaḥyà ibn Maḥmud al-Wāsiṭī
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador musulmà.
Creador de l’anomenada escola de Bagdad síntesi de l’art xinès, paleocristià i persa, conjuminà magistralment el realisme amb el simbolisme Són famoses les 96 illustracions dels māqāmāt d’al-Ḥarīrī 1237 i les 99 del poema èpic Sāhnāmeh de Firdawsī
Albenga
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Situada en una plana alluvial, el principal recurs econòmic és l’agricultura horta, fruita Al barri antic hi ha la catedral segle XIII amb pòrtic barroc, el palau comunal segle XIV, amb una torre de transició entre el romànic i el gòtic, i un baptisteri paleocristià segle V de planta octagonal amb mosaics
Józef Strzygowski
Art
Historiador polonès de l’art en llengua alemanya.
Professor a Graz 1892 i a Viena 1909, estudià especialment els orígens de l’art paleocristià i de l’art occidental en general i la influència decisiva que hi exercí l’Orient Entre les seves obres cal destacar Orient oder Rom 1901, Kleinasien, ein Neuland der Kunstgeschichte 1903, Altai-Iran und Völkerwanderung 1917, Ursprung der Christlichen Kirchenkunst 1920 i Spuren Indogermanischen Glaubens in der bildenden Kunst 1936
Pere Batlle i Huguet
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Canonge del capítol tarragoní, fou professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona des del 1933.
Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89
velació de les mans
Art
Religió
Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.
Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc
estrígil
Escultura
Estria en forma d’essa emprada en l’art romà i paleocristià per a decorar sarcòfags.
Calixt I
Cristianisme
Papa (217-222).
Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre
castell de Vallalta
Història
Antiga fortificació prefeudal denominada força de Vallalta o de Sant Feliu, dins de l’actual terme municipal de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc