Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
paracaigudisme

Paracaigudista
© Lluís Prats
Esport
Militar
Activitat que consisteix a llançar-se en paracaigudes amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc.
Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició
Centre de Salvament i Exploració Submarina de Cotlliure
Esport general
Entitat esportiva i científica de Cotlliure (Rosselló), fundada el 1955.
El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió
aeròdrom d’Empuriabrava
Aeronàutica
Aeròdrom situat a la població de Castelló d’Empúries, a la urbanització d’Empuriabrava, Alt Empordà, propietat de JIP Aviació S.L..
L’aeròdrom s’ha convertit en un referent del paracaigudisme mundial i hom hi organitza tot tipus de campionats Es troba a nivell del mar, té dues pistes asfaltades, 17/35 de 498 x 21 m, 14 hangars i les installacions adients per a les activitats desenvolupades Codi OACI LEAP
aeroclub
Esport
Entitat dedicada a la difusió i la pràctica de l’aviació esportiva.
Ultra la formació de pilots d’aviació lleugera, hom hi practica l’aeromodelisme, el paracaigudisme, el vol sense motor i el vol a vela Als Països Catalans, el primer fou l’Aeroclub de València 1910 L’any 1915 fou fundat l’Aeroclub de Catalunya actualment Aeroclub de Barcelona-Sabadell Després els de Lleida, Balears i Sabadell, i més tard, els de Girona, Reus, Alacant, Castelló de la Plana, Igualada, Empúria-brava, la Cerdanya, etc Mundialment tots els aeroclubs són agrupats dins les respectives federacions nacionals, les quals formen la Federació Aeronàutica Internacional FAI
Aeroclub de Barcelona-Sabadell

Hangar de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell
© L’Aeroclub
Aeronàutica
Aeroclub creat el 1953, resultant de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona (antic Aeroclub de Catalunya, 1915) amb l’Aeroclub de Sabadell (1931).
Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al Prat de Llobregat feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza principalment les…
surf aeri
Esport
Modalitat de paracaigudisme esportiu que consisteix a fer figures i piruetes durant la caiguda lliure aprofitant la resistència que l’aire oposa a una planxa de surf que el saltador porta fixada als peus.
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
Vilallonga de Ter

El poble de Vilallonga de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…