Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
vita
Dret civil
En alguns pobles castellans de La Meseta, tros de terra de conreu, de patrimoni col·lectiu o particular, que hom reparteix entre els veïns perquè cadascun el treballi i en gaudeixi durant la seva vida.
Institució important en l’economia medieval del regne de Lleó, actualment és limitada a una distribució de parcelles comunals entre els pagesos més pobres
saltus
Dret romà
Gran propietat senyorial regida per un procurator independent de l’autoritat territorial municipal, destinada normalment al pasturatge o a la caça.
Les més grans extensions eren a l’Àfrica La llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcelles, dret que esdevingué de possessió a partir de la lex hadriana de saltibus d’Adrià s II
establir
Dret
A Mallorca, parcel·lar una terra i vendre’n les parcel·les, generalment a terminis.
Edward Gibbon Wakefield
Història
Colonitzador britànic.
El 1830 inicià la colonització de l’Austràlia Meridional, a base de vendre petites parcelles de terra a preus elevats, per tal de fixar-hi els colons i alhora acumular capital que atragués més immigració L’especulació el féu fracassar, i orientà aquella àrea cap a la ramaderia Passà aleshores a Nova Zelanda i n'inicià la colonització 1837
Torredà
Antic terme i important granja del monestir de Poblet, situada al municipi de Castelló de Farfanya (Noguera), al sector S del terme.
Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcelles i es donà a masovers Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona Poblet tenia la sola percepció de les rendes
aixecament parcel·lari
Geografia
Conjunt d’operacions encaminades a determinar les configuracions de les parcel·les d’un terreny.
Administració, Promoció i Gestió
Economia
Empresa de la Generalitat de Catalunya que té el seu origen en la societat inicialment denominada Santa Maria de Gallecs, creada per a urbanitzar terrenys en el terme d’aquesta població.
Empresa pública des del 1992, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, la promoció de vendes de parcelles i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges
dogon
Un poblat de persones dogons
Corel
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que ocupa la regió muntanyenca dels penya-segats de Bandiagara, a la part sud-occidental de l’alt Níger.
La base econòmica dels dogons reposa en l’agricultura, principalment mill i melca, i en l’aviram El caràcter accidentat del terreny els ha obligat a una preparació acurada de la terra, i la seva escassa proporció conreable, a una utilització intensiva en petites parcelles Llur cultura és rica en tècniques artesanes, en innovacions arquitectòniques i en ritus El nucli de la societat dogon, de parentiu patrilineal, és la família, agrupada sota l’autoritat del patriarca
el Poblenou de la Salut
Barri
Barri de Sabadell, situat al NE de la ciutat, a 5 km del centre.
S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia