Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bàndol
Facció, parcialitat, partit.
accepció
Favoritisme, parcialitat envers una persona o cosa.
comissió Warren
Història
Nom amb què fou coneguda la comissió encapçalada pel president del tribunal suprem dels EUA, Earl Warren, creada pel president L.B.Jonhson l’any 1963 per a investigar l’assassinat de John F. Kennedy-
.
Les conclusions 1964 negaven cap mena de conspiració entre el presumpte assassí, LHOswald, i el qui matà aquest, Jack Ruby, com també les possibles implicacions de la policia de Dallas Testimoniatges posteriors demostraren la parcialitat de les conclusions, i el tema de la possible conspiració tornà a la palestra pública, sobretot arran de la discussió sobre els serveis secrets de seguretat implicats en l’escàndol de Watergate 1974
ars combinatoria
Filosofia
En Leibniz, sistema deductiu amb el qual volia derivar, inventar i expressar conceptes complexos mitjançant uns símbols algèbrics i unes regles de combinació.
Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica
Pasqual Boronat i Barrachina
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen…
Lope Ximénez de Urrea y de Bardaixí
Història
Cavaller, fill de Pero Ximénez de Urrea i de la tercera muller, Maria de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460…
Saddam Ḥusayn

Saddam Husayn
© U.S. Departament of Defense
Política
Polític iraquià.
Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…
, ,
revolta de la Nika
Història
Revolta que s’originà a Bizanci l’11 de gener de 532 entre els sequaços de les dues faccions (‘‘blava’’ i ‘‘verda’’), dominants a l’hipòdrom, contra Justinià, el qual acusaven de parcialitat o odiaven per la seva rigorosa política interna i per les lleis fiscals.
Els conjurats, sota el crit-consigna de Νίκα ‘venç', s’enfrontaren amb les tropes imperials, però foren vençuts, gràcies a la voluntat de Teorodora i al comandament enèrgic de Belisari Hom creu que en aquest aldarull moriren prop de 30 000 homes
Ramon Berenguer I de Barcelona
Ramon Berenguer I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…