Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com Canigó , El Pont , Reduccions i 9 País de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a Ítaca amb…
,
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…