Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
parmeliàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada.
Els gonidis pertanyen a la família de les clorococcàcies Els apotecis són lecanorins amb l’hipoteci incolor Els conidiòfors són sovint endobasidiats
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
liquen negre
Micologia
Liquen terrícola fruticulós, de la família de les parmeliàcies, de color verdós o bru, propi de regions fredes o muntanyenques.
Conté un polisacàrid comestible i gelificable en calent, i és emprat com a aliment en països nòrdics i com a remei per a la tos i els refredats
ciclocarpals
Micologia
Ordre d’ascolíquens crustacis, o de tal·lus foliaci o fruticulós, que comprèn entre altres les famílies de les lecanoràcies, lecideàcies, parmeliàcies i peltigeràcies.
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres