Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
obligat | obligada
Música
Dit de l’instrument concertant (violí, flauta, etc) la participació del qual era imprescindible.
En les partitures era indicat amb l’expressió obbligato , oposada a la d' ad libitum
H
Música
Signe de la notació alfabètica emprada als països germànics, equivalent al si natural.
El nom prové de l’ús del becaire per a indicar en les partitures que el si bemoll passa a si natural, per la semblança entre aquest signe i la H
masque
Música
Representació escènica habitual a la cort anglesa als s. XVI i XVII coneguda també per mask
.
Era semblant al ballet de cour francès Sovint en tres moviments, era principalment ballada, però podia incloure fragments vocals o corals NGiles, WDavenant i altres compongueren partitures de masques Entre els autors de texts es destacaren Ben Jonson i JMilton
Pau Ricomà i Tutusaus
Música
Pianista.
Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d’instruments musicals i partitures Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans Actuà d’acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català
Ernest Martínez i Izquierdo
Música
Compositor i director d’orquestra.
Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España JONDE i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España ONE Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’Ensemble…
barra de compàs
Música
Ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que indica l’accent mètric principal de la unitat de temps musical anomenada compàs.
La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus
Jaume Vidal i Vidal
Folklore
Instrumentista i compositor de música per a gralla.
A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els grallers del Baix Penedès Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal Músiques per a gralla , que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia
Ivo Pogorelič
Música
Pianista serbi.
Estudià a la seva ciutat natal i, posteriorment, al conservatori Čajkovskij de Moscou La seva tècnica extraordinària, derivada de l’escola d’interpretació iniciada per F Liszt, li permet exposar una concepció molt personal de les partitures, que sovint ha estat controvertida No obstant, això no li ha impedit consolidar-se com un dels pianistes més rellevants de la nova generació Ha destacat particularment en la interpretació de l’obra pianística de Bach, Beethoven i Chopin
música aleatòria
Música
Moviment avantguardístic en la creació musical posterior al 1960 (J.Cage, P.Boulez, C.Stockhausen, W. Lutoslawski, etc.) basat en la improvisació a partir de composicions escrites amb noves grafies i on intervé en gran mesura l’atzar.
Sovint la forma és el resultat d’una determinada elecció entre diverses possibles ofertes del compositor ordre de determinats formants, o trajectòries a escollir entre les proposades per diferents colors, etc Aquest deixa a l’intèrpret un marge suficient de llibertat, segons un estudi previ de càlcul de probabilitats, de manera que és ell finalment qui acaba l’obra i acompleix el procés creador deixat obert de manera deliberada Encara que no s’ha arribat a una notació moderna unívoca i universal, les partitures —de vegades força enigmàtiques— són, a vegades, d’una gran bellesa…
Centre de Documentació Musical de Catalunya
Música
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 1983 amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.
Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina