Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
argolla
Construcció i obres públiques
Peça de ferro que serveix per a unir taulons en substitució d’una simple lligada amb cordes.
Es compon de dos passamans de ferro proveïts de forats per a fer-hi passar dos cargols És anomenada també brida
perfil
Tecnologia
Barra metàl·lica, generalment d’acer o d’alumini, de perfil especial (hom exclou d’aquesta denominació les de secció circular, quadrada i rectangular) i de secció constant, obtinguda generalment per laminatge, però també per extrusió o per estiratge.
Ultra els perfils angulars i els anomenats I o doble T, T, U i Z la secció dels quals recorda el perfil d’aquestes lletres, existeixen una gran quantitat de perfils especials, que poden ésser de seccions molt complexes, com ara els d’alumini destinats a marcs de portes i finestres tancaments metàllics , els passamans de barana, elements decoratius, etc Les característiques dels perfils són normalitzades, des del nom, material i dimensions, fins al pes per unitat de longitud, els moments d’inèrcia, etc
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700, 1792 i les…
perxer | perxera
Oficis manuals
Teixidor en teler a mà especialista en la fabricació de galons, passamans i altres teixits propis de la passamaneria.
passamà
Tecnologia
Barra de secció en forma de segment circular amb o sense arestes vives, especialment l’emprada per a fer passamans.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Portbou
Vista de la població de Portbou, municipi de l’Alt Empordà
© A. Bachs
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…