Resultats de la cerca

Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm  i, posteriorment, en Francesc Pardo 1994-2004 i…

Dirigida durant molts anys per Josep Junyent, també en fou director Josep M Totosaus Després de la crisi del Centre d’Estudis Pastorals, provocada pel cessament del director i la dimissió del secretari 1993, la revista, a partir del número 140 març del 1994, tingué Francesc Pardo com a director i Manuel Simó com a redactor en cap Inicialment de publicació bimensual i posteriorment trimestral, estava vinculada a la Facultat de Teologia La revista tenia com a objectiu projectar la pastoral de conjunt del Principat, amb irradiació cap als altres Països Catalans, seguint un to…

N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè…

La seva poesia mostra la influència d’Edmund Spenser, i ell, per part seva, influí, en un grau menor, en John Milton i en John Keats És conegut, sobretot, per Britannia's Pastorals ‘Les pastorals de Britània’, 1613-16 i The Shepherd’s Pipe ‘La gaita del pastor’, 1614

Després d’una estada a Itàlia 1642-45 tornà al seu país, on pintà sobretot escenes pastorals amb motius italians

Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest

Defensor de l’hesicasme, canonitzà Gregori Palamàs S'alià amb els occidentals contra el perill turc, però fou enemic de la unió Deixà escrits teològics i pastorals

El 1974 fou traslladat, amb el mateix nom, a un petit terreny de Bunyola, prop de Palma Suprimit el 1984, les dependències passaren al bisbat, que hi té activitats pastorals

Abans de les darreres reformes, els sacerdots només ho podien fer el dia de Nadal i el dels difunts actualment, si ho exigeixen raons pastorals, ho poden fer cada diumenge

Comprèn, entre d’altres documents, decrets, lletres, provisions, collacions, processos, sentències, visites pastorals Hom hi troba també els llibres de l’administració de sagraments i òbits duplicats dels arxius parroquials