Resultats de la cerca

Hom hi juga en un tauler amb bandes triangulars dividides en cases Cada jugador dos o al màxim tres té quinze peons i dos daus i ha de fer avançar els peons per les cases procurant d’entrebancar els peons del contrari per tal de donar la volta completa al tauler amb tots els peons Guanya el primer que ho aconsegueix

Documentat des de molt antic n'ha estat atribuïda la paternitat als egipcis o als fenicis, hom hi juga en un tauler rectangular en el qual hi ha dibuixats 24 triangles a les bandes més llargues 12 per banda Cadascun dels dos jugadors té 15 peons blancs l’un i negres l’altre i, d’acord amb el que assenyalen els daus, han de fer la volta completa al tauler amb tots els peons un jugador fa la volta al tauler d’esquerra a dreta, i l’altre la fa en sentit contrari

Encapçalà la revindicació per preservar el bosc amaçònic i formà sindicats contra la sobreexplotació dels peons Enfrontat als empresaris que es dedicaven a la tala massiva d’arbres, morí assassinat Aconseguí del govern brasiler frenar la desforestació

L’atac francès, iniciat a trenc d’alba del 15 d’agost de 1285, després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga

Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…

Collaborà amb José Artigas Cap del partit colorado , fou ministre de la guerra 1829 i primer president de la República 1830 Molt popular entre els peons i ramaders de l’interior, derrotà l’oposició del general Lavalleja 1832-34 i s’encarà a les reclamacions dels espanyols Hagué de resistir l’enfrontament de Manuel Oribe, del partit blanco , que tenia el suport del president argentí Juan Manuel de Rosas Al final de la guerra civil fou proposada una presidència tripartida, Lavalleja, Flores i Rivera, que aquest ja no pogué compartir, perquè morí aleshores

Fill i successor del vescomte Jofre II En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu Al seu torn Dalmau V li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu 1227 Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital

Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur