Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
font Picant
Voltants de la font Picant (Amer)
© CIC-Moià
Font
Font del municipi d’Amer (Selva).
Les seves aigües són explotades comercialment per l’empresa Fonter
aigua picant
Alimentació
Agronomia
Aigua mineral carbònica, que pica al paladar a causa de l’àcid i l’anhídrid carbònic que conté.
la Font Picant
Vista del veïnat de la Font Picant
© CIC-Moià
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amer (Selva), 2 km al NW de la vila, a la dreta del riu Brugent.
Hom explota l’aigua mineromedicinal de la font Picant Tenia baixador de l’antic ferrocarril d’Olot a Girona
la Font Picant
La Font Picant
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Balneari
Antic balneari del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de la Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant , d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja al segle XVIII, i és molt valorada per a la litiasi Hom n’explota comercialment l’aigua l’antic hotel és tancat
riera d’Osor
La riera d’Osor vora la Font Picant (Sant Hilari Sacalm)
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix llit fluvial
terrandòs
Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
canyella blanca
Botànica
Escorça del canyeller blanc.
És aromàtica, de sabor picant i amarg, i emprada com a espècia i com a estimulant estomacal i tònic
ragusà
Ragusà
Alimentació
Formatge de pasta dura fet amb llet de vaca, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa (Sicília).
Té el 44% de greix i és de tast dolç i suau, però si ha madurat més de sis mesos és picant i saborós i sol ésser consumit ratllat
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant