Resultats de la cerca

Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval

Doctor en filosofia i lletres per Madrid 1893, es consagrà a l’estudi de l’èpica medieval Poema del Cid, 1895 Leyenda de los Infantes de Lara , 1896 Catedràtic a la Universitat de Madrid 1899, emprengué l’estudi rigorós de les cròniques medievals Crónicas generales de España , 1898, s’interessà pels aspectes sincrònics de la llengua i s’inicià en la dialectologia Notas sobre el bable , 1899, que ja mai més no deixà de banda La seva gran obra, Cantar de Mio Cid , en tres volums 1908-12, recuperà el poema per al futur i constitueix un estudi capital de la llengua castellana de l…

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Especialista en temes lingüístics i literaris medievals, publicà, entre d'altres,  Poema de Alfonso XI fuentes, dialecto, estilo 1953, La escuela lingüística española y su concepción del lenguaje 1955, De Alfonso X al Conde de Barcelona 1962, Siete siglos de romancero 1969, Por campos del romancero 1969 i  La tradición manuscrita en la “Crónica de Alfonso XI” 1974, a més d'altres estudis 1972 i 1979 sobre el romancer en collaboració amb altres investigadors, i sobre historiografia medieval Fou professor de la Universitat de Wisconsin

Comprèn estudis de lingüística i literatura, preferentment castellanes, i dóna informació bibliogràfica de tot allò que apareix en publicacions espanyoles i estrangeres referent a la filologia castellana És de periodicitat trimestral

Consta de 3730 versos distribuïts en sèries monorimes assonants, de mida variable —amb predomini de versos de 14 síllabes— i dividits en dos hemistiquis ben marcats Narra en tres parts El destierro, Las bodas i La afrenta de Corpes el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid 1043-99, quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei, concerta el casament de les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrión la cerimònia s’escau a València A la tercera part, d…

Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la Universitat de Saragossa El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l’Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña 1957 Representà oficialment l’Estat espanyol en diversos congressos internacionals Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959

Recollí la producció poètica de la cort de Joan II de Castella Conté 576 composicions agrupades per gèneres, i els autors sumen 56 El conjunt abraça des de peces llagoteres i de baix to fins a produccions de gran categoria poètica Hi escasseja el gènere amorós, i el conjunt és poc líric hi domina, altrament, la poesia teològica, moral, ascètica i política Baena exclogué del seu recull el marquès de Santillana Ha estat editat per Pedro José Pidal 1851, HR Lang 1926, facsímil, i José M Azáceta 1966