Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Pier della Vigna
Literatura italiana
Història
Política
Escriptor i polític italià.
Fou canceller del regne de Sicília i protonotari de la cort de Frederic II Illustre jurista, dedicat al problema de la reforma de l’Església en dóna testimoni el seu Epistolario latino , fou també destacat poeta de l’escola siciliana i excellí com a mestre de l' ars dictandi
Pier Martire Vermigli
Història
Reformador italià.
Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem sacramento en…
Pier Maria Baldi
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Al servei de Cosimo III de Mèdici, l’acompanyà 1668-69 amb la finalitat d’illustrar un llibre de viatges preparat per aquest Entre les seves illustracions hi ha algunes vistes de Barcelona
Pier Enea Guarnerio
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906
Pier Iacobo Martello
Literatura
Literat.
Molt popular, escriví un gran nombre de poesies Canzoniere , 1710, d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíllab, anomenat martelliano , que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíllabs Femia sentenziato 1724
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
Pier Luigi Nervi
Enginyer italià.
S'especialitzà en l’estudi d’estructures metàlliques i de formigó armat Els anys 1930-32 construí l’estadi de Florència, que per l’audàcia de l’estructura i la qualitat del formigó esdevingué ràpidament un model a escala mundial En la sèrie d’hangars per a avions, avui destruïts, que foren aixecats entre el 1936 i el 1941 a Orvieto, Orbetello i Torre del Lago demostrà les possibilitats de les estructures metàlliques com a construccions de cost mínim i de muntatge fàcil Després aprofundí l’anàlisi de les peces seriades de formigó el Palau d’Exposicions de Torí 1948-49 fou un dels millors…
Pier Antonio Quarantotti Gambini
Literatura italiana
Escriptor italià.
És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970