Resultats de la cerca

De la seva església parroquial la Transfiguració, destruïda el 1936, depenia la d’Algars Hi ha les restes d’un antic castell El 1841 fou agregat a Batea

El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc temps després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell Destruït durant la guerra dels Segadors, l’actual santuari s XVIII fou construït sobre les ruïnes de l’antiga església romànica

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra…

Els templers s’hi establiren immediatament després de la conquesta 1153 Comprenia els castells i termes de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell de Brai i Rasquera En depenien les comandes d’Horta i d’Ascó El primer comanador fou Guillem Berard Miravet fou el punt de partida dels templers per a organitzar la zona circumdant i per a la repoblació de la comarca El 1317, en passar els béns dels templers als hospitalers, el castellà d’Amposta es reservà els béns de la comanda o batllia de Miravet com a dotació personal i rebé per això també el nom de castellania d’Amposta Aleshores…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent L’altitud del terme oscilla entre els…

Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs anys després…