Resultats de la cerca

Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir…

Collaborador de la revista The New Yorker , combinà l’experimentació amb la paròdia i el grotesc Obres Come Back, Dr Caligari ‘Retorna, Dr Caligari’, 1964, The Dead Father ‘El pare mort’, 1975, Guilty Pleasures ‘Plaers culpables’, 1974

El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols

Es donà a conèixer formant un duet amb la cantautora Sílvia Comes, amb qui publicà dos discos, Lídia Pujol & Sílvia Comes 1998 i Al entierro de una hoja seca van dos caracoles 2000 Collaborà a La nit dels anys 1997, de Sopa de Cabra en el disc collectiu d’homenatge a Jackson Browne, Cántame mis canciones , i en treballs de Pat MacDonald i Jabier Muguruza El 2003 inicià la seva carrera en solitari amb Iaie , en una línia folk multicultural La seva discografia continuà amb Les amants de Lilith  2007,  Lo riu  2009, amb Miquel Gil i Eliseo Parra  Mariam Matrem 2014, que acompanya el llibre d…

Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor

Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia  Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993

Llicenciat en dret, ha publicat les novelles L’aire i el món 2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003, L’estupor que us espera 2005, premi Documenta 2004, El llibre dels plaers immensos 2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novella, La batalla de Walter Stamm 2008, premi Josep Pla,  Viatge al centre de la terra 2010, Hotel Indira 2014, premi Sant Joan, Sobre la terra impura 2018, premis Crítica Serra d’Or de novella i Crexells 2019,  Tots els mecanismes 2022,  El dia de la balena 2023 i  L’home que va vendre el món 2025 Collabora en diversos mitjans de comunicació…

Titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1976 treballà, successivament, a  Catalunya Express , El Correo Catalán , El País i  El Mundo  primer subdirector de la delegació catalana, i collaborà en  El Periódico de Cataluña , L’Econòmic i, durant molts anys, en l’ Avui  El 2004 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació en premsa escrita per la columna “Plaers de ma vida”, en aquest darrer diari Referència del periodisme cultural en la premsa de Barcelona i també especialista en política internacional, publicà assajos, com ara El…