Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
rococó
rococó Capsa d’or amb plafons de nacre gravat amb incrustacions d’or
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància,…
plafó prefabricat
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d’edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar tals tancaments i particions, collabora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l’edifici En el cas de plafons no estructurals, encara és possible de classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu propi pes en tota l’alçada, tot mantenint-se lateralment arriostrats a l’estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis El plafó és de tipus sandvitx si és format per diverses…
flocatge
Indústria tèxtil
Procediment que consisteix a enganxar manyocs de fibres tèxtils (cotó, raió, niló, etc) sobre un suport (paper, cartó, fusta, guix, etc) prèviament recobert d’un adhesiu.
Hom l’utilitza per a fabricar plafons aïlladors, tant tèrmics com acústics
bastigi
Construcció i obres públiques
Armadura, marc, bastiment, fet amb llistons, especialment el que serveix de suport a un plafó de la mateixa amplada i alçada.
El bastigi es distingeix del marc pel fet que és collocat darrere el plafó o entre dos plafons i resta amagat
Joan Baptista Guivernau i Sans
Arts decoratives
Ceramista.
Seguí el tipus tradicional català Exposà individualment a Barcelona 1941 i 1945 Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona
Skylab
DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
fusteria
Tecnologia
Ofici de fuster o art d’adjuntar posts, a base de juntura plana o bé contraplacant-les, suficients per a una superfície determinada i de muntar armadures mitjançant mitges mosses o metxes i forats en els bastigis, com també metxes de cua d’oronella en caixes i calaixos.
Aquest ofici comporta prèviament serrar, obrar i regruixar taulons i posts per a treure'n les peces que esdevindran muntants i travesseres, monjos i mainells, plafons i motllures, i que constituiran bucs i bastiments
procediment Asplund
Tecnologia
Procediment continu de desfibració de la fusta, inventat per l’enginyer suec Arne Asplund el 1931, basat en el fet que a temperatures suficientment altes (165-200°C) la lamel·la intercalar que lliga les fibres cel·lulòsiques s’estova a bastament perquè hom pugui separar-les mecànicament.
La pasta obtinguda no serveix per a fer paper, i és emprada per a taulers de fibres, plafons aïllants, feltres de saturació, etc El procediment ha estat adoptat en la fabricació de la pasta semiquímica
Lorenzo Ghiberti
Relleu de les portes del Paradís del baptisteri de Florència, de Lorenzo Ghiberti, que representa la història de Josuè
© Fototeca.cat-Corel
Escultura
Escultor italià.
El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu …
Vasco Fernandes
Pintura
Pintor portuguès.
Anomenat O Grão Vasco Fou introductor d’elements del Renaixement italià en la pintura portuguesa Són obres seves el retaule de la catedral de Lamego 1506-11 i setze plafons sobre la Passió per a l’església de Freixo de Espada a Cinta 1520