Resultats de la cerca

Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del s IX o…

El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també la…

Hom coneix poques dades seves Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea

Consistia en una sèrie de notes de breus que una de les veus desenvolupava sobre l’última nota del cantus firmus de la composició polifònica

Fou cantor de la capella pontifícia, a Roma 1517-45 Considerat el fundador de l’anomenada escola polifònica romana , deixà un gran nombre d’obres sacres i profanes

El nom, a la Grècia antiga, significava un conjunt de veus o de parts instrumentals, sense jutjar la natura de llur relació En els seus inicis, la polifonia occidental era molt semblant a la practicada en les civilitzacions primitives que avui estudien els etnomusicòlegs En la seva forma culta i escrita, les primeres pràctiques musicals polifòniques daten del s IX La primera forma musical és l' organum o diafonia En una segona etapa aparegué el discant, basat en el moviment contrari de les veus La innovació següent fou el motet, o combinació de melodies amb texts independents Una altra forma…

Al s XVI la canzonetta esdevingué polifònica i es vinculà a la villanella, a la frottola i als madrigals, com les Canzonetts or Little Short Songs to Three Voices , canzonette o petites cançons breus, a tres veus, de Thomas Morley, 1593

És una modalitat de l' organum , que es basa en intervals de terceres que evolucionen parallelament Apareix a partir del s XIII, i té similituds amb el fals bordó continental