Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Primer Congrés Universitari Català
Assemblea de professors, estudiants i intel·lectuals catalans celebrada a Barcelona del dia 31 de gener al 2 de febrer de 1903 per a tractar de l’organització d’una universitat catalana autònoma.
Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris Catalans , i les…
Fòrum Vida i Evangeli
Nom que d’ençà de la seva onzena convocatòria (1995) adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, però, ni les característiques ni la finalitat.
Les ponències i comunicacions eren publicades en la revista Foc nou Es deixà de celebrar l’any 2004
Fòrum Home i Evangeli
Reunió anual de dos dies convocada, des del 1985, per un grup de cristians catalans amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.
Se celebrà ininterrompudament fins el 1995, amb una mitjana de mil tres-cents participants, quan adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli Les ponències i comunicacions eren publicades en la revista Foc nou
American Economic Review
Economia
Revista nord-americana de periodicitat trimestral fundada el 1911 com a portaveu de l’American Economic Association.
Considerada com una de les millors revistes d’economia, es divideix en una part de comentari de llibres, una altra d’articles i una de comunicats Com a suplement a la revista apareixen anualment els Papers and proceedings , recull de les ponències de les convencions d’aquella societat
escola unificada
Educació
Tipus d’escola que segueix el principi fonamental del corrent pedagògic, iniciat a Alemanya a mitjan s XIX, que portava el mateix nom i definia l’ensenyament com una totalitat orgànica des de l’escola maternal fins a la universitat.
Als Països Catalans aquest principi fou objecte d’estudi de l’Assemblea del 1925 de la Federació de Mestres de Llevant, i, encara que sense efectivitat pràctica, fou inclòs a l’Estatut de Catalunya article 11 i li foren dedicades les ponències d’estudi de l’escola d’estiu del 1934 Hom no intentà pràcticament aquesta unificació amb caràcter general fins a la creació del CENU
Association of Special Libraries and Information Bureaux
Institució fundada l’any 1924 a Londres, on radica.
Té per finalitat la coordinació en l’ús sistemàtic de la informació i la ciència i agrupa biblioteques, universitats, societats científiques, departaments governamentals i associacions d’industrials i comerciants Facilita als seus associats consultes bibliogràfiques, serveis d’informació, reproducció de documents, traduccions científiques Organitza reunions periòdiques i congressos anuals Publica, entre d’altres ASLIB Book List bibliografia científica anglesa seleccionada, ASLIB Proceedings ponències i discussions, Index to theses tesis doctorals acceptades a Anglaterra i Irlanda, Abstracts…
Segon Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés litúrgic celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1965 per iniciativa de l’abat Gabriel Brasó, com a commemoració cinquantenària del primer (1915) i amb el propòsit d’estudiar «la litúrgia del demà».
Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
Society of American Archivists
Associació professional creada el 1936 per a promoure els principis bàsics de l’arxivística i facilitar la cooperació entre arxivers dels Estats Units d’Amèrica.
Anualment organitza una reunió en la qual es realitzen activitats de formació, es presenten ponències i comunicacions i es distribueixen publicacions d’interès específic per als arxivers A més de nombroses monografies, la SAA edita publicacions periòdiques, les més importants de les quals són American Archivist i Archival Outlook Les àrees d’activitat creixent són les relacionades amb les noves tecnologies interactives, les noves possibilitats d’emmagatzematge i distribució dels documents i de la informació que faciliten l’ús dels arxius tant als investigadors com als administradors i al…
Associació de Teòlegs Catalans
Entitat eclesiàstica que agrupa professors de teologia i altres conreadors de la ciència teològica, tant clergues com laics, dels Països Catalans.
Nasqué com una transformació de les Jornades Catalanes de Teologia, creades per un grup de teòlegs catalans reunits a Roma l’any 1966, amb motiu del primer Congrés de Teologia del Concili II del Vaticà Reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense, la seva activitat principal és l’organització de les Jornades celebrades cada any en un indret diferent dels Països Catalans i dedicades a l’estudi de temes teològics d’actualitat Les ponències i comunicacions són sovint publicades en llibres o en números especials de revistes En fou el primer president Josep Perarnau
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme fonamental de…