Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
dividend
Economia
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes.
L’import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d’accions posseïdes Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
mir
Història
Comuna camperola russa, de base familiar, en la qual les terres eren posseïdes en comú.
Instrument dels poderosos per a explotar els camperols, els mir mantingueren el feudalisme durant els s XVI i XVII El tsar Alexandre II intentà la reforma rural i l’alliberament dels serfs a través dels mir , però els kulaks continuaren aprofitant-se'n fins a llur abolició, després de la Revolució Russa
Sant Martí de la Riba
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi d’Elna (Rosselló), a l’W de la ciutat, posseïdes al s XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin…
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
Santa Maria de Palautordera

Santa Maria de Palautordera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall de la Tordera, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Trentapasses (límit sud-oriental del terme), al peu del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús N, Sant Celoni E, Vallgorguina SE, Vilalba Saserra S, Llinars del Vallès SW i SantPere de Vilamajor W El terme, de forma sensiblement rectangular, s’estén per la vall inferior de la Tordera, abans que aquest riu, unit a la riera de Trentapasses, prengui la direcció NE vers Sant Celoni i la Batllòria Pel S li fa de límit la riera de Trentapasses, que segueix parallela a la carretera C-35 provinent de Granollers Conflueixen a la…
Terrassa
Vista general del centre de Terrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana suaument ondulada i drenada de N a S per diverses rieres i torrents.
Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix…