Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
caure
Cessar d’ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent.
vassi dominici
Història
En l’època carolíngia, vassalls del rei, al qual prestaven homenatge i restaven vinculats pel jurament de fidelitat; en contrapartida rebien un benefici o concessió territorial.
Gaudiren d’una gran consideració social i ocuparen un lloc preeminent en la jerarquització de la societat Solien exercir funcions administratives i missions polítiques de responsabilitat
Nana Sahib
Història
Nom amb què és conegut el príncep indi Dhondu Pant.
Cap preeminent de la rebellió dels sipais juny del 1857, ocupà Kanpur i es destacà per la crueltat de la repressió contra els britànics Proclamat pesva juliol, fou derrotat pel general Henry Havelock i per sir Colin Campbell desembre i fou conduït al Nepal, on morí
Mohamed Naguib
Història
Militar
Militar egipci.
Membre preeminent de la junta militar que forçà l’abdicació de Faruk, darrer rei d’Egipte 1952, presidí el consell de regència nomenat per al fill d’aquest Un any després de proclamada la república, fou bandejat 1954 del consell de la revolució i sotmès a arrest domiciliari Acusat d’atemptar contra Nasser 1956, fou desterrat a l’interior del país Alliberat pel president Sadat, donà suport al procés de pau amb Israel
Companyia de Llevant
Economia
Empresa comercial projectada pel comte duc d’Olivares l’any 1626 i proposada al cos de comerç barceloní.
El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat
caiguda
Fet de passar a una situació més dolenta, sobretot quan l’anterior era preeminent.
Rafael Ulled i Altemir
Història
Història del dret
Polític, advocat i enginyer, germà de Jesús i Josep.
Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…
Julie Récamier
Mme Récamier , retrat de Julie Récamier realitzat pel pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825)
© Corel Professional Photos
Història
Dama de societat francesa.
Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura preeminent…
Joan Francesc de Verneda
Història
Política
Història del dret
Polític i notari.
Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’…
Manuel Feliu i de Lemus
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina