Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
alimentador de concentrats
Agronomia
Dispositiu amb què les bèsties prenen els aliments concentrats.
Pot ésser fix o transportable L’alimentador transportable, en forma de tremuja, és més net i més pràctic Els alimentadors de concentrats són construïts de materials no corrosibles
model d’Ekman
Geografia
Forma que prenen les equacions hidrodinàmiques en considerar cinc condicions.
Aquestes són a inexistència de fronteres, b aigua de fondària infinita, c coeficient vertical de viscositat turbulenta constant, d vent bufant de manera sostinguda i durant prou temps per a suposar una situació estacionària i e components horitzontals del gradient de pressió nuls situació barotròpica Les equacions resultants, que estableixen que l’acceleració de Coriolis és compensada per la fricció, són la solució d’aquestes equacions és l' espiral d’Ekman
carinar
Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.
quimiotaxi
Biologia
Reacció de locomoció orientada i obligada que prenen certs organismes mòbils.
És engegada i mantinguda per la concentració química d’una substància o per la variació del seu gradient És anomenada positiva si actua en el mateix sentit de l’estímul, i negativa si actua en el sentit contrari taxi
Reinhard Selten
Economia
Economista alemany.
Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el seu benestar…
barra
barra
Heràldica
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut, des del cantó superior sinistre a l’inferior destre, la seva amplària essent d’un terç de la de l’escut.
Les barres, si passen de quatre, prenen el nom de llistes
cervell de gat
Geologia
Concreció calcària impura formada, sobretot en sòls antics de llocs secs, per nòduls dispersos en els llims.
Aquests nòduls s’acumulen principalment a la part alta, on se cimenten i prenen l’aspecte de massa nodular i compacta
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
bràctea
Anatomia vegetal
Òrgan foliaci d’estructura més simple que la de les fulles normals, i de forma, mida, coloració, etc, diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la, que és situat vora les flors: aquestes, sovint, neixen a l’axil·la de les bràctees ( bràctees mares
o floríferes
).
En certs casos prenen aspectes vistosos i substitueixen els pètals en la funció atractiva d’insectes plomall del romaní, bràctees vermelles de la buguenvíllia, espata del lliri d’aigua, etc
festa de les dones
Folklore
Festa popular que hom celebra en alguns indrets de Catalunya, com la Granja d’Escarp, Fraga i Mequinensa.
Es celebra el dia de Santa Àgata 5 de febrer, patrona de les dones, durant la qual aquestes prenen, faceciosament, el comandament domèstic i obliguen els homes a fer les tasques tradicionalment considerades femenines