Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
pretendre
Perseguir la consecució (d’una cosa) a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira.
misserejar
A Mallorca i Menorca, pretendre saber molt.
Epictet
Filosofia
Filòsof estoic.
Transformà l’estoïcisme en una doctrina moral, capaç de dictar a l’home regles pràctiques de conducta sense pretendre de fonamentar-les teòricament El seu ideal és de viure conforme a la natura l’impassible és feliç, lliure, totpoderós i perfecte Escriví Diatribaí ‘Dissertacions’ i un Enquiridió
Antoni Cornell i Ferraz
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801
curandero | curandera
Història
Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.
Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència …
ideal
Allò que hom considera com el més gran bé, la cosa a pretendre sobre tota altra, etc.
renunciar
Abandonar definitivament, cessar de pretendre, deixar de fer quelcom que hom podia o tenia dret a fer.
teoria
Suposició especulativa, que és sovint expressió d’una simple convicció personal, conforme a la qual hom es comporta pràcticament, sense pretendre, però, excloure altres alternatives.
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…