Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Privà
Castell
Antic castell (puig de Privà) i terme del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).
Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d’Urgell inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa Donà nom al nou poble de Vilanova de Privà Vilanova de les Avellanes
Santa Margarida de Privà
Ermita
Edifici històric del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).
Sant Miquel de Privà
Ermita
Edifici històric del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).
a divinis
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘de les coses divines’, emprada en la frase suspensió ‘a divinis’, que indica una pena canònica que priva el clergue culpable, de l’exercici dels actes propis dels ordes rebuts i dels actes propis d’algun privilegi que posseís.
En el cas d’un sacerdot culpable, el priva de dir missa i, en cas de posseir-la, de la facultat de conferir ordes menors Es diferencia de la suspensió ab ordinibus pel fet que aquesta no priva de l’exercici del privilegi el qui el posseeix
Defensor fidei
Història
Títol atorgat pel papa Lleó X (1521) a Enric VIII d’Anglaterra com a recompensa pel fet d’haver combatut Luter en l’opuscle Assertio septem sacramentorum (‘Reafirmació dels set sagraments’).
En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona
pluja àcida
Meteorologia
Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric.
Aquesta pluja té efectes altament corrosius i provoca un augment fortíssim de l’acidesa dels rius i llacs i, en general, del sòl, el qual priva del calci per lixiviació
camp morfogen
Biologia
Territori embrionari sense diferenciació morfològica visible que correspon a un òrgan definit en l’organisme adult.
L’extirpació d’un camp morfogen priva un ésser adult de la formació d’aquest òrgan, i un empelt d’un camp propi d’un òrgan en un embrió intacte produeix en aquest la formació d’un òrgan supernumerari
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
escopidor
Construcció i obres públiques
Defensa de fusta, rajola, etc, posada a la part baixa d’un portal, obertura, etc, perquè escupi l’aigua de la pluja cap a l’exterior.
En el bastiment, el travesser inferior fa d’escopidor, mentre que en el batent sigui porta o finestra és una peça afegida Per a complir la seva missió l’escopidor té per sobre un pla inclinat cap a l’exterior, i per sota, una canaleta que fa caure les gotes que s’escorren per l’escopidor i priva que, per capillaritat, puguin penetrar cap a dintre