Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
privilegiat | privilegiada
Història
A l’Antic Règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries, com els membres de l’estament militar i del patriciat urbà, que gaudia de privilegi nobiliari, o els eclesiàstics, que gaudien de privilegi clerical i de privilegi de fur.
deute privilegiat
Dret civil
Deute que gaudeix de prioritat en el cas de crèdits concurrents.
aristocràcia
Història
Política
Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic.
Samuel Scheidt
Música
Organista i compositor alemany.
Fou deixeble de JPSweelinck i organista de la Moritzkirche a Halle Juntament amb els seus contemporanis HSchütz i JHSchein, ocupa un lloc privilegiat pel coneixement de la tradició anglesa i neerlandesa Les seves obres més significatives són la Tabulatura nova 1624, LXX Symphonien 1644, Cantiones Sacrae 1620 i Geistliche Concerten 1635
privilegi favorable
Dret
Exempció que afavoreix el privilegiat sense perjudici d’altri, com la butlla de la croada
.
privilegi graciós
Dret
Privilegi concedit únicament com a gràcia, beneficència, del superior, sense cap mèrit per part del privilegiat.
temàtic | temàtica
Música
Dit d’una obra o un fragment en els quals el tema té un paper privilegiat.
strelec
Història
Soldat d’un cos d’infanteria amb armes de foc (arcabussos) creat a Rússia a mitjan segle XVI per Ivan IV el Terrible.
Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular
èter
Física
Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
La teoria de l’èter, vigent al s XIX, era coherent amb la física ondulatòria i mecanicista d’aleshores La creença en un espai i en un temps absoluts comportava l’existència d’un sistema de referència privilegiat, associat a l’èter, i en repòs absolut, respecte al qual eren vàlides les equacions de Maxwell i en el qual es propagaven les ones electromagnètiques La teoria de la relativitat posà fi a la idea de l’èter, i demostrà que les equacions de Maxwell són vàlides en qualsevol sistema de referència inercial
militar
Militar
Persona que professa la milícia.
A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s XVII i XVIII Amb la creació de les escoles militars acadèmia militar l’exercici de les armes prengué un aire netament professional