Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
prominència
Lingüística i sociolingüística
Propietat d’un element lingüístic que fa que destaqui respecte a la resta d’elements del mateix context i que el subjecte l’assimili amb facilitat.
exoftàlmia
Oftalmologia
Prominència anormal del globus ocular.
Pot ésser bilateral o unilateral Entre les causes de l’ exoftàlmia bilateral hi ha la malaltia de Basedow , la trombosi del si cavernós, l’empiema dels sins paranasals, etc L’ exoftàlmia unilateral és produïda per processos, com la cellulitis orbitària, la trombosi del si cavernós, les hemorràgies orbitàries, la tuberculosi, les neoformacions, etc
ventre en sarró
Biologia
Deformació del ventre observada en obesos de certa edat i multípares.
El ventre, en lloc de fer prominència cap endavant, penja damunt el pubis i les cuixes
escarabat rinoceront
Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
pròstata
Anatomia animal
Glàndula de secreció externa, pròpia del sexe masculí, que secreta el líquid prostàtic, el qual durant l’ejaculació és mesclat amb els espermatozous procedents de les vesícules seminals.
Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum
bilabiovelar
Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabiovelars
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del so que participa, en la seva articulació i en els seus factors acústics, de les característiques dels sons bilabials i dels velars.
Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen