Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
prudència
Filosofia
En l’ús corrent, capteniment caut i moderat de qui intueix la presència d’un perill o les conseqüències dels propis actes i mira d’evitar-ne el risc i els danys possibles.
prudència
Filosofia
En la moral tradicional i en la teologia, una de les quatre virtuts cardinals que consisteix en el discerniment del que és just i que condueix al fi últim de l’home.
imprudència temerària
Dret
Negligència o manca de precaucions inexcusable, contrària a una prudència raonable.
Bhartṛihari
Literatura
Poeta indi en llengua sànscrita, probablement del s VII.
És autor de tres śataka formades per cent estrofes breus moralitzadores, Śringāra śataka ‘Centúria de l’amor’, Nīti śataka ‘Centúria de la prudència de la vida’ i Vairāgya śataka ‘Centúria de la renunciació’
capesflorat | capesflorada
De poc seny, amb lleugeresa en les obres i falta de prudència.
màxima
Literatura
Sentència que conté un precepte moral o pràctic, expressat en llenguatge breu i reflexiu.
Hom troba colleccions de màximes des de l’antiguitat al s XVII n'hi ha reculls tan interessants com Reflexions ou sentences et maximes morales, de La Rochefoucauld, i Oráculo manual y arte de prudencia, de BGracián
Nèstor
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, rei de Pilos i fill de Neleu.
En la Ilíada apareix com un dels capitosts grecs de la guerra de Troia i es destaca sempre per la seva prudència en el parlar Pel fet que evoca accions anteriors a la guerra troiana, hom pensa que la seva figura potser ja havia estat celebrada en els cicles èpics més antics
Alà de Lilla
Literatura llatina
Humanista i poeta francès.
Ensenyà teologia a les universitats de Montpeller i de París, i escriví diverses obres didàctiques Com a poeta és autor de l’allegoria De planctu naturae 1160-70 i de l' Anticlaudianus 1183, que influïren sobre el Roman de la Rose , sobre Dant i sobre el Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge, entre d’altres
Antoni Fernández de Córdoba
Història
Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba.
Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats