Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
febre puerperal
Patologia humana
Estat febril amb fenòmens generals més o menys greus que es pot presentar després d’un part o d’un avortament, a conseqüència d’una infecció uterina.
partera
Dona en període puerperal.
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des…
flegmasia ‘alba dolens’
Patologia humana
Forma atenuada de la flebitis infecciosa que es manifesta per un edema blanc especial que ocupa el membre o un segment del membre la vena principal del qual és afectada de trombosi.
Va acompanyada de dolor i d’impotència funcional Colpeix generalment la cama, i hom l’observa en l’estat puerperal i en malalties infeccioses
salpingitis
Patologia humana
Inflamació de les trompes uterines.
Va acompanyada, gairebé sempre, d’inflamació de l’ovari i no difereix clínicament de la salpingoovaritis o salpingooforitis Les etiologies més importants són la gonocòccica, la puerperal, el postavortament estreptococs, estafilococs i EColi i la tuberculosa Clínicament, el quadre és similar al d’una peritonitis pelviana El tractament inicialment ha d’ésser conservador antibiòtics, analgèsics, repòs, etc, i si aquest fracassa cal fer un tractament quirúrgic d’urgència
obstetrícia
Medicina
Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.
Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn s XVIII, els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis s XIX Els progressos de la neonatologia especialment des del descobriment dels grups sanguinis i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia…
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
febre de la llet
Patologia humana
Forma atenuada de la febre puerperal, anomenada així perquè coincideix amb la vinguda de la llet.
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la…