La majoria d’espècies són aeròbies facultatives. Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu. Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens. Els estreptococs de la llet (S.lactis i S.cremoris) no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics (formatge, iogurt, etc). Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen espècies patògenes, com el pneumococ, agent de la pneumònia, els estreptococs hemolítics, com és ara S.pyogenes, que produeix un agent lític capaç de destruir els glòbuls vermells i que és el causant de l’angina estreptocòccia i la febre puerperal, S.viridans i S.pneumoniae, que causen poca o nul·la hemòlisi però canvien el color de la sang i li donen un to verdós, S.viridans i S.pyogenes, que poden produir endocarditis. Els estreptococs fecals habiten en el tracte intestinal de l’home i d’altres mamífers i reben comunament el nom d'enterococs: S.fecalis és un paràsit normal dels budells de l’home, i S.bovis, dels budells del bestiar boví. Aquests estreptococs són uns indicadors biològics útils de la contaminació fecal de l’aigua i dels aliments.
m
Biologia