Resultats de la cerca

Nasqué com una reacció al que els seus seguidors consideraven l’acomodació i les concessions excessives del pop i el rock a les rutines i circuits comercials, al marge dels quals es desenvolupà Musicalment es caracteritza per l’agressivitat i la simplicitat dels ritmes i les melodies, que acompanyen lletres amb un acusat sentit de rebelió, sovint provocadores i contràries a l’ordre establert Els principals grups punk són Sex Pistols , Ramones i The Clash Tot i que pròpiament el punk desaparegué els primers anys vuitanta, la seva influència ha estat molt duradora en…

Es dissolgué el 1978 Considerat el grup més emblemàtic del moviment punk , la seva música barrejava rock & roll i anarquia adolescent El 1977 enregistraren Never Mind the Bollocks i Here's the Sex Pistols 1977 i feren una gira per Europa, deixant un rastre d’escàndol darrere seu Sid Vicious morí d’una sobredosi a 21 anys, el 1979 El mateix any, el grup enregistrà The Great Rock'n'Roll Swindle El 1986 es rodà la pellícula Sid and Nancy , dirigida per Alex Cox El 1996 la banda es reuní per fer una gira i enregistrar un disc en directe

El 1954 es traslladà a París i, desarrelat del seu país, adoptà, sobretot, la llengua francesa Poeta i novellista Baal Babylone , 1959 L’enterrement de la sardine , 1963, etc, és conegut sobretot com a dramaturg Pique-Nique en campagne 1952, Orchestration théâtrale 1959, Fando et Lis 1964, L’Architecte et l’empereur d’Assyrie 1967, etc Incialment adscrit al teatre de l’absurd en la modalitat que ell anomena “pànica”, passà, després, a l’anomenat Théâtre Bouffe a mig camí entre el vodevil i el teatre de l’absurd Volemoi un petit milliard 1977, Le pastaga des loufs ou ouverture orang-outan…

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986

Treballa sobretot el dibuix, amb un poder de provocació que no ha minvat malgrat la progressiva entrada de la seva obra en els circuits internacionals de l’art Inicialment els seus dibuixos es distribuïren per mitjà de fotocòpies que ell mateix imprimia Entre el final dels anys setanta i el principi dels vuitanta es relacionà amb la música punk Ocasionalment combina el dibuix amb la pintura, la música, la performance i el vídeo El seu treball té moltes referències literàries, i alhora hi incorpora la manipulació del llenguatge, amb l’objectiu de provocar una alteració de les…

Des d’aleshores ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l' ska , el reggae , el blues o la rumba La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i entre els seus treballs cal destacar En desconcierto 1984, Vino, tabaco y caramelos 1988, Introglicerina 1990, Furia Latina 1993, Compromiso 1993, De amor 1996, Un beso y una flor 1997 i Va por ti 2000

Després d’una etapa com a professor al Canterbury College of Art, inicià la seva trajectòria musical l’any 1977 amb el disc New Boots and Panties , i amb Elvis Costello, Nick Lowe i Wrecless Eric formà el grup Blockheads, amb el qual collaborà al llarg de tota la seva carrera Fou un membre destacat de l’etapa after punk de la música britànica del final de la dècada dels setanta i autor de l’emblemàtica Sex, Drugs and Rock and Roll , cançó en què qüestionava la mitificació d’aquests tres elements Autor d’altres èxits com Do It Yourself , Reasons to Be a Cheerful o Laughter , també…

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss…

Els germans Liam veu i Noel guitarra i veu Gallagher són el nucli i els únics membres permanents del grup, el qual, al llarg de la seva trajectòria, ha incorporat Colin Archer guitarra i teclats, Andy Bell baix, teclats i Alan White bateria, entre d’altres El seu primer disc, Definitely Maybe 1994, els situà en els primers llocs de les llistes d’èxit de la Gran Bretanya, i des d’aleshores han esdevingut un dels grups de referència del pop-rock , amb influències que van des dels Beatles fins al punk Àlbums posteriors són What's the Story Morning Glory 1995, Be Here Now 1997,…