Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou…
, ,
Edmundo Desnoes
Literatura
Escriptor cubà.
Inclòs dins la generació de la revolució, ha publicat No hay problema 1961, El cataclismo 1965, Memorias del subdesarrollo 1965, Puntos de vista 1967, Los dispositivos de la flor 1981, etc
Sebastià Sunyé i Gavaldà
Història
Comunicació
Economia
Propagandista i publicista anarquista.
Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908
Josep Pineda i Fargas
Història
Política
Polític.
Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que retornà a…
José María Alvargonzález Ramos
Art
Artista multimèdia.
Des del 1989 Visqué a Berlín, i la seva activitat artística es desenvolupà entre aquesta ciutat i Barcelona Format a l’Escola Massana de Barcelona 1985-88 i a la Facultat de Belles Arts de Berlín, on realitzà estudis de multimèdia, investigà sobre els nous sistemes d’illuminació, so i espai com també sobre avenços científics que aplicà al seus treballs De marcat caràcter conceptual, combinà aquests avenços amb la fotografia, les escultures i les installacions Participà en el projecte “Standorfaktor” a Berlín amb “Fahr in Blau” 1998, el suport de la qual era un autobús on s’exposaven els…
Cosme Bauçà i Adrover
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Vida i obra Conegut amb el sobrenom d’ Es Capellà Bo El 1899, poc després de ser ordenat, partí cap a Amèrica Al Brasil, fou professor d’història eclesiàstica al Seminari de Nossa Sra de Carmo i vicari de diverses parròquies, i a l’Argentina ocupà càrrecs a la catedral de Santa Fe i a la parròquia de Firmat El 1913 tornà a Felanitx, on es dedicà a la investigació de la història local Fruit d’aquesta tasca és la seva Història de Felanitx, un estudi exhaustiu de la vila que aparegué en sis toms entre el 1921 i el 1948 A més, dugué a terme una important activitat de conferències i pregons sobre…
,
requint
Requint
© Fototeca.cat
Música
Clarinet de petites dimensions (42,9 cm), de tessitura més aguda que el clarinet estàndard.
Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…
,
Falange Española
Política
Agrupació política fundada al Teatro de la Comedia de Madrid el 29 d’octubre de 1933.
Malgrat les seves característiques específiques, aquest moviment s’inscriví com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus, pel fet que suposava una opció política dretana eficaç per a frenar el procés revolucionari de l’esquerra Al moment que José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador, fundà, amb un nucli reduït d’amics, el moviment falangista hi havia altres grups d’extrema dreta la Comunió Tradicionalista , el grup d' Albiñana Sanz , Renovación Española i les Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista JONS Però fou aquest darrer grup el que influí sobre Falange, i ambdós…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…
Cristóbal Halffter Jiménez-Encina
Música
Compositor castellà.
Vida Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C del Campo Posteriorment amplià els estudis de composició amb A Jolivet i A Tansman Director de l’Orquestra Manuel de Falla 1955-63, el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966 A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky A partir del 1959, però…
,